Ulls tristos i cor alegre,
l'amistat que puja i baixa però que mai desapareix,
sempre hi ha coses que et fan riure i detalls per
pujar l'ànim.
Caure al pou, agafar aigua i sortir.
Aprendre a conèixer i controlar els teus límits,
maquillar els problemes i les indecisions,
saber dir que sí i riure.
El somriure als llavis que dibuixa un desig, un
t'estimo i un si vull.
Que fàcil és ser feliç quan t'adormen amb contes de
fades, però el despertar és cruel i et llegeix el llibre que no t'han explicat
encara.
Ulls alegres, cor entristint.
fades que no diuen la veritat i jutgen als llops que
tant han plorat.
Quants dolços enverinats i decisions orfes,
paraules avorrides i llàgrimes emotives, les coses mai
són com semblen ser,
no vull que em curin la ferida ni que m'evitin el cop.
Al recuperar les paraules ensotades, allibero el
veritable sentit que trepitja les meves pors i em fan ser més lliure que mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario