Petita somiadora

Respiro infinitats de paraules en vers que em surten soles amb la desesperació de cada moment quan m'enfonso.

vull treure totes les batalles que hi ha al meu cap i em fan tornar boja amb un sense fi de de tristeses.

l'estat d'anim tan cambiant, tant dispers, tan inestable que fa que no pugui ni estar al meu costat escoltant-me amb deliris perpetuats, que no em deixen poder sentir tranquilitat.

hi ha llarg camí d'on em trobo a la normalitat, no és fàcil seguir així, i sento que he d'explotar en qualsevol moment.

No hi ha comprensions externes, pq no començo conversant amb mi?

Fa setmanes que no dormo bé i tan sols dibuixo falsos somriures per no desentonar en la multitud.

No hi ha explicació pel desnivell de tolerància als escassos mites que m'encadenen en un sens viure de maldecaps.

Aquesta nit és freda he d'abraçar-te per  mantenir els somnis ben guardats.

les inseguretats que foraden les parets del meu cap són tan intenses que no deixen de presionar-me al dormir, potser és el motiu del meu insomni o potser no trobo satisfacció de vida, de motiu, de plaers.

Els excessos que he deixat enrere em fan estar susceptiblement més alerta a les meves frustacions i  no em deixen viure.

No puc parlar sense cridar-te  sento que ets el culpable de la meva desesperació, sense motiu, entenc la teva fugida i les teves llàgrimes.

No és fácil entende'm, ni tan sols jo mateixa m'entenc, a vegades sóc jo mateixa a vegades esdevinc un altre persona per intimar i analitzar els detalls que graben el sense fi de problemes sense resoldre.

Mira les estrelles al respirar lentament , conta fins a tres i espere'm a la sortida, 

quan estigui preparada et buscaré per ascendir finalment entremig de boira lleugera.

XX

Balancear el odio incomprendido,

por vía de un solo carril.

Sientes la debilidad de soledad, pero las olas de furia no te dejan sumergirte en el mismo escenario otra vez.

Caminar ligero con palabras que hieren,

soy tan víctima de mis locuras que solo me reconozco al escribirlas en el papel.

Al ritmo de los tambores se me va acompasando el corazón.

Esquema sencillo con pasos encadenados al temporal.

Difícil de entenderme, difícil de comprenderte.

Línea de estabilidad fracturada por mis chillidos y mis llantos.

Capa de nubes constante ahoga la risa de las flores.

No llores otra vez, mañana será otro día.

Sonríe a cada paso, la calidez envuelve tu corazón para sentirte querida

sólo yo sé que me importa cuando no me importa nada.

El sacrificio de acercarme a ti, corta las alas del verso más revolucionario.

Metódica y firme no quiero desprenderme de tu sentir, no seas tan cruel y baila al ritmo de la melodía.

Ni tan solo te importa, no diriges mirada, estancado en ti mismo.

Ni te das cuenta de mi sufrir, fumas lentamente agonizando mi sentir, tu papel, nuestro final.

No esperes mi llegada, no quiero bienvenida, desamparada, golpeo la pared a la espera de repetir tu mirada.

No sacarás nada de hacerlo, no quiero ni girar mi mirada, estoy tan desanimada que mis párpados no luchan ni para mantenerme despierta.

Cada gota cae repetidamente en mi corazón para demostrar que mi destino está perdido.

No te odio solamente quiero que desaparezcas al cruzar la esquina, el orgullo que tomas para desprenderte de mí es tan absurdo que ni me aleja.

Tristeza permanente, labios en llamas.

Tengo que hacer el paso, me repito cada noche, pero asustada siempre recojo falsas esperanzas.

Si me sonríes con más entusiasmo a lo mejor se entrevé entre tus labios un te quiero

No atar pie a mi lado que quiera volar.

No quiero echar de menos la ausencia al despertar.

No quiero aguantar más esta mentira, no quiero ningún trato de persona calculadora.

Sécame las lágrimas del corazón sufridor cuando cierres la puerta al irte.

XX

Balanzejar l'odi incomprès

per vía de sol carril

sents la debilitat de solitud, però les onades de furia no et deixen submergir-te en el mateix escenari un altre cop.

Caminar lleuger amb paraules que dolen,

sóc tan víctima de les meves bogeries que tan sols les reconec al escriure-les al paper.

Al ritme dels tambors el cor se'm va acompassant,

esquema senzill amb passos lligats al temporal.

Dificil entendre't, díficil compendre't.

Línia d'estabilitat fracturada pels meus crits, pels meus plors.

Capa de núvol constant afoga el riure de les flors.

No ploris altre cop, demà serà un altre dia.

Somriu a cada pas, la calidesa embolcalla el teu cor per sentirte estimada.

tan sols jo sé quan m'importa quan no m'importa gens.

El sacrifici d'acostar-me a tu, talla les ales del vers més revolucionari.

Metòdica i ferme no vull despendre'm del teu sentir, no siguis tan cruel i balla al ritme de la melodia.

Ni tan sols t'importa, no dirigeixes mirada , estancat en tu mateix.

ni t'en adones del meu patir, fumes lentament agonitzant al meu sentir, el teu paper, el nostre final.

no cal que esperis la meva arrivada no vull benvinguda,

desemparada, colpejo la paret a la espera d'una reullada.

No en treuràs res de fer-ho, no vull ni girar la mirada, estic tan desanimada que les parpelles ni tan sols lluiten per mantenir-me desperta.

Cada gota cau repetidament al meu cor per demostrar que el meu destí és perdut.

No t'odio tan sols vul que desapareixis al trencar la cantonada, l'orgull que prens tan sols per desprendre't de mi és tan absurd que ni tan sols m'allunya.

tristor permanent, llavis en flames.

He de fer el pas, em repeteixo cada nit, però espantada sempre recullo falses esperances.

Si em somrius amb més ganes potser s'entreveu entremig dels teus llavis un t'estimo.

No lligar peu al meu costat que vulgui volar no vull anyorança d'absència al despertar.

No vull aguantar més aquesta mentida, no vull cap tracte de persona calculadora,

 aixuguem les llagrimes del cor patidor quan tanquis la porta al marxar.

Núcleo de reacción

No juzgues la dificultad de desprenderme de ti,

del sabor que dejaste en la cabecera dónde transcurrían nuestras largas conversaciones.

Es tiempo de terminar esto, ya no me inspira escribir nada que pueda relacionarse con mi estado.

No serás nunca demasiado fuerte, que no puedas caer,

ni demasiado vanidoso para dedicarme una sonrisa.

No te creas lo que tienes, al desaparecer podrás tocar la esencia de tu yo más cercano, de tu yo más cálido.

El tiempo desvanece tu capacidad de retraerme los pequeños versos desentonados, que afinabas con una melodía rota.

No te engañes, no lo tienes todo.

Renuncia a lo que tienes y empieza de nuevo, a lo mejor al girar la página aprendes a vivir con las habilidades que quieres tener para cambiar el mundo con tu presencia.

No te equivoques,

los niños vestidos con monedas siempre sueñan con luchas de justicia desde palacio.

No renuncio a lo que soy ni a lo que poseo, electrizando el vivir que me han ofrecido puedo mover los hilos que necesitas para exhalar el aire de baja calidad que comprado a bajo precio te hace ser feliz.

Nucli de reacció

No jutgis la dificultat al desprendrem de tu, 

d'aquest sabor que vas deixar a la capçalera on teníem les nostres llargues converses,

és temps per acabar,

ja no m'inspira escriure cap cosa que pugui relacionar-se en el meu estat.

No seràs massa fort, que no puguis caure,

ni massa vanitós per dedicar-me un somriure.

No creguis el que tens, al desaparèixer podràs tocar l’essència del tu més proper, del tu més càlid.

El temps esvaeix la teva capacitat de retreure'm els petits versos desentonats, que afinaves amb una melodia trencada.

No t'enganyis no ho tens tot ,

renuncia al que tens i comença de nou potser al girar la pàgina aprens a viure amb les habilitats que vols tenir per canviar el món amb la teva presència.

No t'equivoquis,

els nens vestits amb monedes sempre somien amb lluites de justícies des de palau.

No renuncio el que sóc al que posseeixo, electritzant el viure que m'han brindat puc moure els fils que necessites per exhalar l’aire de baixa qualitat que comprat a baix preu et fa ser tant feliç.