Despertar

Se suele decir que los cambios son buenos, y así es.

Nada es eterno y aun así queda grabado en esta melodía que es tan tuya como de las flores.

Estoy en esos días en el que sonreír  me hace más capaz, más yo.

Perderlo todo y aun así despertar con la inquietud de buscar despertares que te hacen soñar.

Las tristezas son tan relativas que pierden sentido en el aire, no creas que es malo ni tampoco será peor.

No hay miedo para el mañana.

No busco encontrarme para no perder el norte, para no enloquecer,

pero reconozco mi poder, es tan fuerte que mutila mis desesperaciones y me hace encontrar amaneceres imposibles de olvidar.

Hoy me he levantado pensativa, será que al rodear todos mis éxitos y fracasos no cesa la oportunidad para agradecer todo lo que estoy luchando para vivir.

Da igual que las cosas que quieras tener en tu vida aún no compartan lugar contigo,

con este balancear estoy segura que las que valen la pena estarán a tu lado.

Cada palabra que escribo inscribe todas mis ganas para sentirme más viva que nunca.

No voy a regresar,

hoy me siento más yo que nunca,

y menos yo que en toda mi vida.

Cendres negres

Com pot haver aquesta pressió tan gran al meu pit

les flames que cremen tan intensament el meu ventre

no puc deixar que m'emporti aquesta tempesta de còlera.

Per què fas això? Per què em fas això.

Per què no deixes anar-me'n, deixa’m ser lliure.

Deixa’m desenganxar-me  de totes aquestes espines que travessen cada centímetre de pensament que em rebolca per terra per culpa dels teus desitjos.

No vull pensar amb tu, no vull estar sota.

Vull cridar i vessar-te tota la meva ràbia que em satura els pulmons.

Ja s'ha acabat el patir i s'ha acabat el veure't tan tranquil amb totes les decisions que vas prendre en el seu dia.

També tens estrelles sobre el teu cap i son les mateixes que les meves.

No puc suportar mes aquestes estupideses.

Ja vaig vessar fins la última llàgrima a l'altre parada i ara no me'n queden per seguir endavant.

deixa’m i ves lluny amb la teves histories que no enganyen a ningú.

No vull ser teva, no t'enganyis. 

He bolcat el límit de la meva sincronització i nomes queden les cendres que mantenen calent el meu camí per agafar força i estampar el teu adéu al mur forjat amb les paraules que un dia em vas dir. 

Paraules que no serveixen per res, que han volat per portar-me un ram de veritats.

atura't ja s'ha acabat.

Atura’t no hi ha demà, no hi ha un nosaltres, no hi ha un vull continuar ni vull que tornis.

La pàgina crema amb totes les coses boniques que podia arrossegar.

Crida, crida, crida fins que els teus pulmons sentin que han aturat aquest odi que perpetua la teva intranquil·litat.

M'he posat a córrer, és de nit, ni tan sols sé el camí només vull esgotar tots els meus pensaments abstractes que m'enfonsen i em fan odiar-te encara més.

Vull que deixi d'existir, potser a la pròxima passa tornaré a ressorgir amb un nou despertar. Tranquil·la. Esborrant totes les promeses que un dia em vaig fer i que avui ja no tenen lloc en aquesta habitació.

Amb la última paraula es dilueix la cremor que lluitava per eliminar.

Després d'haver destruït tot el que em limitava ja puc respirar tranquil·la per somriure i donar-me la mà. 

Reloj de cuerda

Tiempo en el que el latir de tus sentidos te hacen sentir más

vivo que nunca,

momentos en que tan sólo tienen sentido el volar de los

pájaros,

al alejarte de las paredes que te rodean aparecen los mitos

erróneos que habías figurado como imposibles. 

Existes y paras el mundo con tu mirada al ver la infinidad de

horizontes inalcanzables,

las ideas fluyen cada vez más rápido y no pierdes ni un

minuto para escoger.

Piedras fijadas que no puedes hacer desaparecer pero el

coraje te hace zambullirlas,

no son nubes lo que hay encima tuyo sólo tu aliento tomando

camino en tu viaje.

Destacar y apreciar tantas cosas sin descender.

El poder que tienes encima de ti es ineludible, intransferible.

Dulce vulnerabilidad que te hace aprender muy rápido al

torcer el rumbo.

Ninguna impresión es cierta ni ningún pensamiento inmóvil.

Corren las aguas de este río que se está trastornando,

imágenes corruptas que ensucian el sentir de tanta gente ,

tan poco real, tan efímero.

Las cosas que parecían tonterías ayer se han trasformado en

verdades absolutas,

es imposible plasmar ningún sentido al girar la página.

Cada par de ojos que cruzas, que te ayudan, desprenden la

sutileza del eterno reencuentro.

Conectar tan fácilmente con la naturaleza con cada ser que se

acerca con mirada inocente.

Piezas que miran reencontrándose en otros puntos del

espacio que poseen una belleza asfixiante.

Si no tomas la oportunidad para no morir te hundes para no

explorar los pasos que puedes escribir,

quiero aprovechar contigo este baile,

me ofreciste la partitura donde pongo silenciosamente mis

notas y donde reencuentro cada aliento con todo lo que te

echo de menos.

Una vez más confío en ti,

una vez más me arriesgo, da igual que no se ajuste y las

huellas aún siguen frescas para poder destacar entre las

palabras que escribo. 

                                                                                                                    

Rellotge de corda

Temps que el bategar dels teus sentits et fan sentir més viu que mai,

moments que tan sols pren sentit el volar dels ocells, 

al allunyar-te de les parets que et rodegen apareixen els mites erronis que havies figurat com a impossibles. 

Existeixes i pares el món amb la teva mirada , al veure la infinitat d'horitzons inassolibles.
les idees flueixen cada vegada mes ràpid i no perds ni un minut per escollir. Pedres fixades que no pots fer desaparèixer però el coratge et fa capbussar-te,
no són núvols el que hi ha sobre teu tan sols el teu alè pren camí en el teu viatge.
Destacar i apreciar tantes coses sense anar avall.
El poder que tens sobre teu és ineludible, intransferible,
dolça vulnerabilitat que et fa aprendre d'allò més ràpid al torçar el rumb.
Cap impressió és certa ni cap pensament immòbil.
Corren les aigües d'aquest riu que s’està trasbalsant,
imatges corruptes que embruten el sentir de tanta gent, tan poc real, tan efímer.
Les coses que semblaven tonteries ahir s'han transformat en veritats absolutes,
és impossible plasmar cap sentir al voltar la pàgina.
Cada un dels ulls que creues, que t'ajuden desprenen la subtilesa de l'etern retrobament.
Connectar tan fàcilment amb la natura amb cada ésser que s'apropa amb mirada innocent.
Peces que miren retrobant-te en altres punts de l'espai que t'immobilitza amb bellesa asfixiant.
Si no prens la oportunitat per por a morir t'enfonses per no explorar les passes que pots escriure.
Vull gaudir amb tu aquest ball,
em vas oferir la partitura on escric silenciosament les meves notes on hi retrobo cada alè de enyor.
Un cop més confio, un cop més arrisco, tan se val si no s'hi ajusta, les ditades encara segueixen fresques per poder destacar en aquestes paraules que escric.