martes, 22 de enero de 2013

Cendres negres


Com pot haver aquesta pressió tan gran al meu pit
les flames que cremen tan intensament el meu ventre
no puc deixar que m'emporti aquesta tempesta de còlera.
Per què fas això? Per què em fas això.
Per què no deixes anar-me'n, deixa’m ser lliure.
Deixa’m desenganxar-me  de totes aquestes espines que travessen cada centímetre de pensament que em rebolca per terra per culpa dels teus desitjos.
No vull pensar amb tu, no vull estar sota.
Vull cridar i vessar-te tota la meva ràbia que em satura els pulmons.
Ja s'ha acabat el patir i s'ha acabat el veure't tan tranquil amb totes les decisions que vas prendre en el seu dia.
També tens estrelles sobre el teu cap i son les mateixes que les meves.
No puc suportar mes aquestes estupideses.
Ja vaig vessar fins la última llàgrima a l'altre parada i ara no me'n queden per seguir endavant.
deixa’m i ves lluny amb la teves histories que no enganyen a ningú.
No vull ser teva, no t'enganyis. 
He bolcat el límit de la meva sincronització i nomes queden les cendres que mantenen calent el meu camí per agafar força i estampar el teu adéu al mur forjat amb les paraules que un dia em vas dir. 
Paraules que no serveixen per res, que han volat per portar-me un ram de veritats.
atura't ja s'ha acabat.
Atura’t no hi ha demà, no hi ha un nosaltres, no hi ha un vull continuar ni vull que tornis.
La pàgina crema amb totes les coses boniques que podia arrossegar.
Crida, crida, crida fins que els teus pulmons sentin que han aturat aquest odi que perpetua la teva intranquil·litat.
M'he posat a córrer, és de nit, ni tan sols sé el camí només vull esgotar tots els meus pensaments abstractes que m'enfonsen i em fan odiar-te encara més.
Vull que deixi d'existir, potser a la pròxima passa tornaré a ressorgir amb un nou despertar. Tranquil·la. Esborrant totes les promeses que un dia em vaig fer i que avui ja no tenen lloc en aquesta habitació.
Amb la última paraula es dilueix la cremor que lluitava per eliminar.
Després d'haver destruït tot el que em limitava ja puc respirar tranquil·la per somriure i donar-me la mà. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario