Rellotge de corda

Temps que el bategar dels teus sentits et fan sentir més viu que mai,

moments que tan sols pren sentit el volar dels ocells, 

al allunyar-te de les parets que et rodegen apareixen els mites erronis que havies figurat com a impossibles. 

Existeixes i pares el món amb la teva mirada , al veure la infinitat d'horitzons inassolibles.
les idees flueixen cada vegada mes ràpid i no perds ni un minut per escollir. Pedres fixades que no pots fer desaparèixer però el coratge et fa capbussar-te,
no són núvols el que hi ha sobre teu tan sols el teu alè pren camí en el teu viatge.
Destacar i apreciar tantes coses sense anar avall.
El poder que tens sobre teu és ineludible, intransferible,
dolça vulnerabilitat que et fa aprendre d'allò més ràpid al torçar el rumb.
Cap impressió és certa ni cap pensament immòbil.
Corren les aigües d'aquest riu que s’està trasbalsant,
imatges corruptes que embruten el sentir de tanta gent, tan poc real, tan efímer.
Les coses que semblaven tonteries ahir s'han transformat en veritats absolutes,
és impossible plasmar cap sentir al voltar la pàgina.
Cada un dels ulls que creues, que t'ajuden desprenen la subtilesa de l'etern retrobament.
Connectar tan fàcilment amb la natura amb cada ésser que s'apropa amb mirada innocent.
Peces que miren retrobant-te en altres punts de l'espai que t'immobilitza amb bellesa asfixiant.
Si no prens la oportunitat per por a morir t'enfonses per no explorar les passes que pots escriure.
Vull gaudir amb tu aquest ball,
em vas oferir la partitura on escric silenciosament les meves notes on hi retrobo cada alè de enyor.
Un cop més confio, un cop més arrisco, tan se val si no s'hi ajusta, les ditades encara segueixen fresques per poder destacar en aquestes paraules que escric.