No jutgis la dificultat al desprendrem de tu,
d'aquest sabor que vas deixar a la capçalera on teníem les nostres
llargues converses,
és temps per acabar,
ja no m'inspira escriure cap cosa que pugui relacionar-se en el meu estat.
No seràs massa fort, que no puguis caure,
ni massa vanitós per dedicar-me un somriure.
No creguis el que tens, al desaparèixer podràs tocar l’essència del tu més
proper, del tu més càlid.
El temps esvaeix la teva capacitat de retreure'm els petits versos
desentonats, que afinaves amb una melodia trencada.
No t'enganyis no ho tens tot ,
renuncia al que tens i comença de nou potser al girar la pàgina aprens a
viure amb les habilitats que vols tenir per canviar el món amb la teva
presència.
No t'equivoquis,
els nens vestits amb monedes sempre somien amb lluites de justícies des de
palau.
No renuncio el que sóc al que posseeixo, electritzant el viure que m'han
brindat puc moure els fils que necessites per exhalar l’aire de baixa qualitat
que comprat a baix preu et fa ser tant feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario