Respiro infinitats de paraules en vers que em surten soles amb la
desesperació de cada moment quan m'enfonso.
vull treure totes les batalles que hi ha al meu cap i em fan
tornar boja amb un sense fi de de tristeses.
l'estat d'anim tan cambiant, tant dispers, tan inestable que fa
que no pugui ni estar al meu costat escoltant-me amb deliris perpetuats, que no
em deixen poder sentir tranquilitat.
hi ha llarg camí d'on em trobo a la normalitat, no és fàcil seguir
així, i sento que he d'explotar en qualsevol moment.
No hi ha comprensions externes, pq no començo conversant amb mi?
Fa setmanes que no dormo bé i tan sols dibuixo falsos somriures
per no desentonar en la multitud.
No hi ha explicació pel desnivell de tolerància als escassos mites
que m'encadenen en un sens viure de maldecaps.
Aquesta nit és freda he d'abraçar-te per mantenir els somnis
ben guardats.
les inseguretats que foraden les parets del meu cap són tan
intenses que no deixen de presionar-me al dormir, potser és el motiu del meu
insomni o potser no trobo satisfacció de vida, de motiu, de plaers.
Els excessos que he deixat enrere em fan estar susceptiblement més
alerta a les meves frustacions i no em deixen viure.
No puc parlar sense cridar-te sento que ets el culpable de
la meva desesperació, sense motiu, entenc la teva fugida i les teves llàgrimes.
No és fácil entende'm, ni tan sols jo mateixa m'entenc, a vegades
sóc jo mateixa a vegades esdevinc un altre persona per intimar i analitzar els
detalls que graben el sense fi de problemes sense resoldre.
Mira les estrelles al respirar lentament , conta fins a tres i
espere'm a la sortida,
quan estigui preparada et buscaré per ascendir finalment entremig
de boira lleugera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario