Visionari

Moments en què et planteges recorreguts inaccesibles que fan parlar quan vols plorar.

Aquesta foscor que entra en cascada dins teu i fa que explotin les teves angoixes.

Dubtes i pors envolten el meu cor que vol cridar i entonar una prosa.

Aquesta prosa que et cantava a l'oïda quan em demanaves que t'estimés.

Camins que es bifurquen i inquieten les fulles que s'enrotllen als pensaments nerviosos i aventurers de la teva infantesa.

Esperar, desesperar, escriure i posar a la foguera tots els potsers.

Para de cridar, atura't ja sé que estic feta un desastre i necessito ordenar els meus papers .

Vull aprofitar aquesta fugositat per elevar el meu esperit que vola darrere teu i ilumina les teves petjades.

No hi ha establert res acceptat perquè no pateixis.

Pots morir pensant en viure construint aquesta paret que cada cop apaga més els camps cultivats.

Necesito escriure, no deliro ni empento les bojeries que em passen al costat, simplement deixa'm sola.

Oblida que te pogut estimar, abraça'm ben fort que explotin els meus pulmons de felicitat,

quans segons tremolen quan s'escapen entre els dits.

Clarianes que enrotllen la melodia que evadeix el mal, correm lluny, ben lluny on el dolor no ens pugui tocar i esquivem el mes temut dels finals.