Cor no moris

Petjades passades que embruten i reiteren el patiment i el motor que m'inspira a escriure aquestes línies.

Fantasmes amagats sota l'alfombra que empresonen les meves rialles en cortines de llàgrimes.

Cada roc cau sobre la immensitat de records que desordena el meu equilibri.

Dorm tranquil, aquesta nit tens qui t'abraci.

Lluites entre idees perdudes que esdevenen la meva persona.

Un dia més et faràs més forta, un dia més deixaràs enrere els teus mals.

Embossar el suspir que desperta estabilitat i desig.

En cada somni mor una por, mor una angoixa,

en cada somni construeixes l'eternitat de cada pas.

Les petjades mal gravades s'esborren,

construirem nous rails, la posteritat.

Tanca la finestra, avui el vent bufa amb força.

Pensar amb duresa i afogar la desesperació que et crea no actuar quan et toca.

Un dia tancaràs els ulls i somriuràs, amb aquesta sinceritat que desprens al caminar.

Algun dia ja no hi haurà ahir, no hi haurà explicacions ni excuses.

S'extendrà la calma, cada batec s'acompassarà amb les onades del mar.

Demà podré ser jo mateix, demà no tindré ressentiments, demà podré viure.